“Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; en el que a mi es refereix, sóc incapaç d’imaginar un món sense llibres”
Jorge Luís Borges
En el món que descriu Ray Bradbury a “Fahrenheit 451” els llibres estan prohibits. Però hi han persones que es resisteixen, i ho fan aprenent cadascuna d’elles un llibre.
Som milers de persones que portem un llibre al cap, biblioteques itinerants (...). Al començament no es va tractar d’un pla premeditat. Cada persona tenia un llibre que volia recordar, i així ho feia. Després vam entrar en contacte, viatjant, establint una organització i forjant un veritable pla (...) però la ciutat no s’ha preocupat mai el suficient de nosaltres com per a organitzar una persecució amb la finalitat de trobar-nos. Unes poques persones boges amb paraules al cervell no poden afectar-la, i la ciutat ho sap, i nosaltres també. Mentre la majoria de la població no vagi recitant els seus llibres, no hi ha perill.
Extracte de Fahrenheit 451, Ray Bradbury
El projecte de les persones llibre busca això mateix, que la població vagi pel món recitant els llibres en veu alta. És un veritable pla. Cerca crear una organització per resistir davant la tendència de la realitat, una dictadura que, si bé no prohibeix, sí impedeix de fet que llegim, que pensem, que admeten la diferència i els matisos.
Truffaut va reconèixer la importància de les persones-llibre i va fer una pel·lícula basant-se en la novel·la de Ray Bradbury, però el projecte de les persones-llibre pretén superar la ficció narrativa o cinematogràfica. Necessita de totes aquelles persones que d’ara endavant vulguin defendre la lectura aprenent una part d’un llibre, encara que només sigui un relat, unes poques pàgines, uns versos... No s’exigeix l’heroïcitat d’aprendre el Quixot, però perquè no somniar amb una trobada de capítols o fragments commovedors. L’important és l’actitud, mai l’heroïcitat.
El desig és el que mou el món i per això el Projecte de les persones-llibre ofereix la possibilitat de que cada individu esculli aquest text, trobat a un llibre, aquelles paraules que expressen perfectament allò que sent, que l’animen a viure, a viure més intensament. Ningú ha d’aprendre un llibre sencer, però sí pot memoritzar i narrar el fragment desitjat, per transmetre’l amb estima: ja és dins el pla, ja és una persona-llibre.
Jorge Luís Borges
En el món que descriu Ray Bradbury a “Fahrenheit 451” els llibres estan prohibits. Però hi han persones que es resisteixen, i ho fan aprenent cadascuna d’elles un llibre.
Som milers de persones que portem un llibre al cap, biblioteques itinerants (...). Al començament no es va tractar d’un pla premeditat. Cada persona tenia un llibre que volia recordar, i així ho feia. Després vam entrar en contacte, viatjant, establint una organització i forjant un veritable pla (...) però la ciutat no s’ha preocupat mai el suficient de nosaltres com per a organitzar una persecució amb la finalitat de trobar-nos. Unes poques persones boges amb paraules al cervell no poden afectar-la, i la ciutat ho sap, i nosaltres també. Mentre la majoria de la població no vagi recitant els seus llibres, no hi ha perill.
Extracte de Fahrenheit 451, Ray Bradbury
El projecte de les persones llibre busca això mateix, que la població vagi pel món recitant els llibres en veu alta. És un veritable pla. Cerca crear una organització per resistir davant la tendència de la realitat, una dictadura que, si bé no prohibeix, sí impedeix de fet que llegim, que pensem, que admeten la diferència i els matisos.
Truffaut va reconèixer la importància de les persones-llibre i va fer una pel·lícula basant-se en la novel·la de Ray Bradbury, però el projecte de les persones-llibre pretén superar la ficció narrativa o cinematogràfica. Necessita de totes aquelles persones que d’ara endavant vulguin defendre la lectura aprenent una part d’un llibre, encara que només sigui un relat, unes poques pàgines, uns versos... No s’exigeix l’heroïcitat d’aprendre el Quixot, però perquè no somniar amb una trobada de capítols o fragments commovedors. L’important és l’actitud, mai l’heroïcitat.
El desig és el que mou el món i per això el Projecte de les persones-llibre ofereix la possibilitat de que cada individu esculli aquest text, trobat a un llibre, aquelles paraules que expressen perfectament allò que sent, que l’animen a viure, a viure més intensament. Ningú ha d’aprendre un llibre sencer, però sí pot memoritzar i narrar el fragment desitjat, per transmetre’l amb estima: ja és dins el pla, ja és una persona-llibre.
Entradas
